Etiquetas

martes, 15 de junio de 2010

Avui

Hi ha dies que cansa estar bé. La il·lusió pesa tones. El cos no ho suporta. Les paraules ressonen més fort, tomben dins del cap. Copegen al crani. La falta de costum, segurament...
No sé si m'hi acostumaré. "Estar bé", m'ho repeteixo interiorment. Puc fer-ho.
Però sempre hi ha dies, moments, que tot costa molt.
El futur, de sobte, és costerut. L'ascenció es transforma. El pendent adopta una forma més (massa) aguda. Canvien els angles, canvien les distàncies.
La proporció esdevé infinita. La perspectiva de la vida em resulta acientífica.
Voldria tornar a les petiteses de les coses. Però requereix, en dies com avui, un esforç que no m'és tangible.
Què es pot fer, en aquests dies? Què fas tu, deixar passar el temps? No hi ha botó ESC. No assoleixo pitjar la pausa. No encerto la solució.
Només se m'ocorre escriure-ho...

No hay comentarios:

Publicar un comentario