Etiquetas

martes, 29 de junio de 2010

Hilaritat a BCN

La sensació que el món gira sobre un eix fix sota meu, essent una estàtua que observa el moviment rotacional de l'univers. Tot es mou. Ja m'ho vaticinaven, ja... Les persones caminen sense rumb amb les mirades perdudes. S'asseuen unes davant les altres com autèntiques desconegudes que són. No hi ha espai entre les seves vides. Xivarri constant. Aquesta bullícia d'una ciutat que no dorm mai. Moviment difícilment sadollable. Intent fracassat de trobar algú que ho entengui des de la mateixa perspectiva. Cercant en la visió de cada persona que m'encreuo una complicitat fugissera. Es respira l'estrès global, el cansament col·lectiu. Complicat no deixar-se endur pel corrent. T'hi volen arrossegar. Les arrels, emperò, brollen a sacsejades. Tocar de peus a terra (terra que es mou cada X minuts pel submón de passadissos, corredisses i trens que hi circulen). Llum artificial durant 24 hores al dia. Mil colors, mil aromes, flaires urbanites, mil persones. Mescles racials i culturals. On són els valors? Només consumisme. Ordre pretensiós. Servei de rodalies. On és la humanitat? On és l'humanisme? On quedem cadascun de nosaltres? Som lemmings en aquesta societat?

1 comentario:

  1. Quanta raó hi ha en aquest text... per això els que encara tenim una neurona sana, hem fugit cap al sud o el nord, cap a la muntanya o la platja. A Barcelona es fa dificil la vida...

    ResponderEliminar