Etiquetas

martes, 15 de junio de 2010

Jo...

No és el mateix ser fort que tenir el caràcter fort.
Em quedo amb el primer.
No és el mateix tenir por que ésser un poruc.
Escullo poder ser-ho esporàdicament.
Potser de vegades tenim la mala tendència a mirar la vida d'altri. Comparem, és inevitable (però... moral? real? si la realitat és la percepció individual aquí i ara...).
Busquem els defectes, cerquem matisos per tal de no sentir-nos-hi identificats. O sí.
Que fàcil resulta la crítica i que amè és jutjar!
Pequem de manca d'empatia.
I alhora busquem-volem rodejar-nos d'aquells que ens aporten allò que ens falta. D'aquí l'enganxament interpersonal. Omplen els nostres buits. O potser ens hi repengem només per comoditat, per rutina, per por a veure més enllà.
Sí, caiem una i altra vegada a la trampa, més sovint del que ens pensem.
Alimentem la bombolla que ens protegeix, ja ens va bé. Un feedback irreal.
Però alguna cosa, molt endins, ens diu que això no està bé. És quan sorgeixen els dubtes. Ni amb, ni sense. Què és el que volem? Què és el que NO volem? Per què resulta tan fàcil autoenganyar-nos?
Un flaix, potser una mirada, o un nom, una olor, o un record sobtat... un nanosegon ens recorda a mode de mestre invisible la realitat.
Re/emprendre l'aprenentatge, ja, és cosa de cadascú.
I no, no és el mateix. Jo trio ser forta, i poder permetre'm tenir por de tant en tant.

1 comentario:

  1. Si no temieses de vez en cuando serías temeraria,no valiente, cuánta razón tienes Laia, cuánta...

    ResponderEliminar