Etiquetas

martes, 29 de junio de 2010

La princesa que volia coses boniques

Hi havia una vegada una princesa que volia coses boniques. Es llevava cada matí per lluitar per un món millor. No hi havia princesa més fidel als seus principis. Massa sovint, la vida li posava situacions dignes d'enginyeria. Però ella era princesa innata i seguia i seguia i seguia endavant.
Era una d'aquelles persones que sempre trobava la força necessària d'on fos. Que davant de qualsevol adversitat, somreia al món i hi plantava cara.
D'aquelles princeses que no es creuen princeses. D'aquelles dones que cultiven l'amistat a base de petits detalls i de temps; que no es deixen conèixer, tal vegada, de bon principi; d'aquelles que s'assaboreixen a poquet a poquet. Que no són conscients de l'admiració que causen, de la candor que emanen.
Però la princesa estava trista, i volia coses boniques...
Saps què, princesa? Mira't al mirall, i veuràs la cosa més bonica que hi ha! Perquè no ets bonica, ets PRECIOSA.
I heus ací un gat adoptat, un gos una miqueta esbojarrat i una gosseta en acollida, i aquest conte, Sílvia, s'ha acabat :)

No hay comentarios:

Publicar un comentario