Etiquetas

viernes, 18 de junio de 2010

¿Pa q preguntas?

M'han preguntat per què solem recordar, de persones que han passat per la nostra vida, bàsicament els bons records, obviant disputes, rancúnies, bregues o batusses. Mmmmmmm....
És que la part negativa ocupa més espai i ens sobra? Com gosem tancar-la dins de la caixa forta? On ho arxiva el nostre cervell? I el nostre cor? Tenim la capacitat de desintegrar-ho? Disposem de paperera de reciclatge? I per què no decidim recuperar-ho? És el que ens fa humans als humans? Oblidat=Perdonat? (eterna qüestió). Ens entestem a convèncer-nos que allò ja no ens importa? Es pot superar el mal, d'acord. Però, i el record del dolor? La memòria és física, s'impregna a la pell, al plexe solar, al cor. Les emocions que ens transmet el record les podem situar al cos, ens són gairebé palpables. No sé on queda tot això. Però, de totes formes, m'agrada no saber-ho.

(Mala pregunta m'has anat a fer, Eva!!! Ara en tinc mil més per qüestionar-me. Gràcies jejeje)

No hay comentarios:

Publicar un comentario