Etiquetas

jueves, 17 de junio de 2010

Rum Ruuuum

Engega motors. Davant seu, la carretera. No sap on anirà, ni li preocupa. La qüestió és no quedar-se. Ulleres de sol, no fos cas que l'astre li jugui una mala passada. Si s'enlluernés massa potser hauria de donar mitja volta. No. Ha de seguir.
Li agrada conduir. És per la sensació d'avançar, de deixar enrere, a velocitat constant, tot el que fa un no-res li abastava la vista.
Ressegueix amb la mirada les línies blanques que pretenen endolcir l'asfalt gris.
Gris. El seu color. Somriu; s'adona que li agrada més el gris adornat d'aquestes serps immòbils de color de sal bruta. El gris destaca més ara que a banda i banda té mars de verds i grocs i blaus.
No ha de canviar la marxa, sembla que el vehicle ja sap on ha d'anar.
Mira pel retrovisor. Es meravella de la sensació de veure com el món es mou del revés si aixeca la mirada cap al mirallet rectangular. En canvi, dos centímetres al costat, el món es mou endavant. Per uns instants gaudeix del luxe de la juguesca. Només li cal moure els ulls. Dos centímetres a la dreta; dos a l'esquerra. El món endavant; endarrere. El què deixa; el què busca. Curiós que el passat i el futur, dins del cotxe, distin només dos centímetres...
Abaixa les finestres. Li agrada que el vent li despentini els cabells. No li cal treure la mà com en aquella publicitat per a fruir del trajecte. En té prou sabent que ha engegat motors. Bon viatge.

No hay comentarios:

Publicar un comentario