Etiquetas

martes, 15 de junio de 2010

Sota una pluja de marbre, llàgrimes de maragda, contempla mig d'amagat el jardí que tant havia somniat. Vora de l'arbust, entre maduixes fresques i vermelles, s'alça el vell tronc d'un roure mil·lenari. Allà baix comença a perfilar-se una sanefa daurada, que amb la seva brillantor il·lumina tot el que es troba al paradís. L'aigua guanya camí a la terra humida. Les cascades xiuxiuegen rumors que han escoltat a les muntanyes i ara les porten vora de la mar.
Ha arribat l'alba i la vida comença a esclatar.
Els ocells entonen, les cabres salten, els peixos llisquen, els homes maten. Això és la vida, o això és la mort?

No hay comentarios:

Publicar un comentario