Etiquetas

jueves, 22 de julio de 2010

Segur, Newton?

Digues, pou de la força, on ets ara que et necessito? Com buscar-te, com trobar-te? S'està esgotant, ho sento, necessito robar-te'n per seguir. El miratge s'esvaeix, ja en noto els primers símptomes. Ha calgut res per abatre-ho tot. I per què ara? Joder, ara no és moment. Mostra't. Deixa'm que te'n prengui una miqueta, només una mica, fins que tot torni a la normalitat. Per què una miserable guspira pot fer tant mal? S'enderroca tota la feina feta i no aconsegueixo filar. Tot s'estimba. M'ensorro. Tinc la massa, però em falta l'acceleració.
Amaga'm, invisibilitza'm, que no vull estar així ni aquí; ara no.
Sé que no he de deixar que aquestes petiteses m'afectin tant, però quan no es té força per dur a terme allò que hom sap, com fer-ho? L'energia es consumeix al mateix ritme de la cigarreta que xuclo i no em queda força ni per apagar. Senzillament no puc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario