Etiquetas

sábado, 4 de septiembre de 2010

%

No sé per què m'entesto tant a aplicar-te la imatge que un dia em vaig fer de tu. Espero, absurdament, que siguis d'una forma que no ets. No hi ha manera d'entendre-ho.
No ets tu, sóc jo que faig de tu erròniament. T'he creat, i el més sorprenent és que et crec! La meva ment ho veu, el meu cos i el meu cor no. Passo per una divisió corporal complicada, puc traçar-ne la línia divisòria. Dels ulls amunt sé com ets. Dels ulls avall sé com et sento. Com no barrejar-ho? La teva persona rebota dins meu com en un partit de tennis, ràpid, esmaixant. Per què sento com no ets? Per què no ets com jo et sento? M'alimento d'un tu irreal i, això, no crec que em pugui ser bo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario