Etiquetas

lunes, 13 de septiembre de 2010

Talking to Ralph

La crítica hauria de ser constructiva i autoaplicable. No es pot anar pel món vituperant el mateix que un fa. Som miralls; n’hi ha que només veuen als altres. Reflectir-s’hi els hi és impossible, si més no, complicat. Bla bla bla, em cansa sentir queixar-se a la gent una i altra vegada del que són i fan ells mateixos. Darwin s’equivocava, la selecció natural està fallant. Però no s’hi pot fer res... El procés és massa intern per a donar-hi una mica de llum, així que només queda acceptar-ho. La gent, la gran majoria, són així. Per sort sempre hi ha aquell percentatge que val la pena, i per al qual callem, aguantem, transigim, ens resignem a la resta.
I per l’estima que em mereix el meu petit percentatge, ho vomito aquí i només aquí, al bloc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario