Etiquetas

lunes, 25 de octubre de 2010

∃/ i

Que no puc què? És clar... Es pot sense la a, o la e, o la o, o la u, o del que tracta aquesta entrada. Sense tu. Puc. Prou drogues per suportar-ho. S'ha acabat. Prou excuses, prou perdonar. M'ho valc. És aquest moment l'oportú. És ara que ho he de fer. Tot allò que tu tens, en la persona, en la ment, al nom... jo ho desfalc. Puc estar sense el teu tu. Demostrar-ho... no ho he cregut. Sort! sort que no ho he fet. Sort la que t'anhelo. Merescuda o no. A reveure...

martes, 19 de octubre de 2010

domingo, 10 de octubre de 2010

72

I aparegué una glopada d'aire fresc. La il·lusió d'un quelcom nou. La descoberta d'alguna cosa, el pensament de que potser ja no li faria mandra. Les ganes de recercar-se. Quan menys s'ho esperava, de la manera més tonta i fútil. I tan a prop... i tan casual. Era il·lusió, què li causava? Els ulls més oberts, això segur, i les pupil·les més dilatades. A ritme de guitarra.

martes, 5 de octubre de 2010

tic Tac Tic tac

Vaaaaal.... accepto bombolla temporal com animal de companyia...

domingo, 3 de octubre de 2010

Best of You, Foo Fighters

de Youtube i etc

Aquesta puta sensació de que alguna cosa em/et frena. Tota l'energia que hauria de posar s'esvaeix. No li toca. Ja fa temps que la hi vaig posar tota i més i ara no me'n queda per tornar a arrancar. O la poses tu, o fora.
A moments sé que intentes donar-ho tot... però no puc evitar pensar que mentre lluites per tu, segueixes muntant portes...
No m'agrada que diguis, que pensis, que creguis que sóc aquí per casualitat. No t'adones de tot l'esforç que m'ha suposat arribar fins aquí, seguir aquí, malgrat tot?? Haver de normalitzar una situació que no és normal. Apartar-me de la cosa meva pel bé de tots; és injust que ho hagi hagut de fer jo... ho saps...
Farta de les indirectes, farta del Youtube, farta d'haver de callar per no saber en qui confiar, farta del silenci que em vas demanar. Em fa sentir empresonada. No crec que pugui aguantar massa més temps.

sábado, 2 de octubre de 2010

S

No tinc pressa ni necessitat de veure on vas ni de saber què has fet avui. Ni d'explicar-te què en penso ni en què penso, ni què sento o deixo de sentir. No m'hi endinso. Per por, per tranquil·litat, per seny, per mandra, per tu, per ahir, per demà, per calma, per la fermesa de les passes, per mi, per salut, per la contracció que suposa, per les amistats, per sigil, per energia, per prudència bàsicament. No tinc motius per endinsar-m'hi. Deixaré que el pas del temps esculli per mi. No em cal (ni vull per ara) decidir.

BCN

M'hi sento bé, a Barcelona. Haver trobat la calma entre tanta multitud... Passejar pel centre un dissabte sense pressa. Ser una anònima entre mil més. Caminar entre turistes. Ells alcen el cap per guaitar edificis emblemàtics. Jo alço la vista per mirar-los a ells. Observadora d'observadors. Fotografien parets i pedres plenes d'història. Jo retrato les seves cares plenes de curiositat.
Ens uneix una cosa d'idioma universal. Som tots anònims entre anònims en un lloc estrany i, tot i així, sembla que ens hi sentim a gust. Sí, avui em sento bé a Barcelona.

All the small things, Blink 182