Etiquetas

jueves, 10 de marzo de 2011

NUC




Com tu, sense ser humà, has penetrat tan dins de mi. Tu que no parles, com pots entendre a cada instant què necessito.
Tu, que amb un simple gest de cua alegres a qui et rodeja. Tu, que només amb una mirada captes la perfecció que pot arribar a tenir cada ésser.
A tu, que no t'importa qui i què som, sols et mous per un mar d'emocions, tan gran i tan immens... i tot i així m'ensenyes a no perdre'm en ell.
Tu, que esperant de la vida en tens prou amb una carícia, dónes lliçons d'amor incondicional.
Tu, videta meva, ets part de mi.
I perquè tu ets part de mi, i jo sóc part de tu, recorrerem aquest camí, el viatjarem junts.
I arribarà el dia que no ens tindrem al costat, però, no crec que en notem la diferència, perquè tu m'has ensenyat que no hi ha móns que puguin separar-nos. Sé que seràs aquí; saps que seré allà. I això només fa que t'estimi més i més i més.
La teva força és la meva.
La teva por és la meva.
El teu aprenentatge és el meu.
En el temps, en l'espai, sempre junts seguirem.