Etiquetas

martes, 31 de mayo de 2011

Dr.

No és estrany que justament avui em vinguin tot d'imatges teves. Records que perduren, vaguen dins meu, planen sense saber on caure morts. No he escrit aquí per tu, encara. Les lletres dedicades es varen quedar en un calaix en aquell pis de Reus. Ja no són recuperables. A saber què n'hauràs fet. Una part de mi desitja que ho guardis, tal com jo faig amb els teus records. Per a què en dies com avui pugui repenjar-m'hi i girar la cara cap al passat i evitar, així, fer-ho cap al futur. He recordat minuciosament cada racó de la nostra llar. Els mobles, els quadres, les plantes. I tot d'imatges que s'hi impregnaren durant tant temps. La teva olor, els sorolls d'una rutina que tant em va costar aconseguir. Migdiades al sofà, amb el Nuc al costat, escoltant com tocaves la guitarra. Jo et mirava i era incapaç d'imaginar-me un món sense tu. Però hi és. El món va seguir. Diferent de com me'l pensava. La bombolla que em vas crear per protegir-me, perquè m'estimaves, no va parar-me dels cops de la realitat. Segueixo sense encaixar en aquest món. Però ja no hi ets per dirigir-me. Els camins són solitaris. Així ha de ser. Així ho vull. Així ho crec. De vegades et busco pel món virtual i puc deduir com estàs i on pares. Em consola veure que has tirat endavant. Recordo els teus pares. Les converses. Els plats i les cortines. No sé per què, però de tant en tant necessito fer un repàs mental de tot. No em valen les fotos ni els vídeos. Només em plauen els records. Encara enyoro les nostres "xarraditas", allò tan nostre que mai ningú sabrà. Suposo que si avui ha estat un dia d'aquests on ets tan present, és perquè necessitaria tant una d'aquestes converses teves, la teva visió tan pragmàtica, centrada i lògica. Penso molt en vosaltres. Molt. I en com enfrontaríeu les coses que jo ara visc, què n'opinaríeu, què me'n diríeu. Una família ben peculiar, la vostra. Però amb els valors més arrelats que he vist mai. En la distància, encara us admiro.

1 comentario:

  1. Que bo que tinguis aquest bons records del passat.
    Un petó sobre el teu fron, arnald

    ResponderEliminar