Etiquetas

martes, 10 de enero de 2012

DEP

Un dels dies que m'ha fet reviure conscientment la fragilitat de la vida. Hem intentat reanimar-te mitja hora. He vist com els teus ulls marxaven a poc a poc, com demanaven auxili en silenci. No hem pogut salvar-te. Com el teu cos pesat ha deixat d'obeir a la teva voluntat. I a la voluntat divina? No puc pensar-hi ara. No se'n van les imatges de 3 persones exhaustes de tant i tant intentar-ho. El cos ara ens passa factura, l'esforç ha estat en va. La suor ha donat lloc a la tremolor. Els nervis i la reacció, a una sensació estúpida de no ser res. La hiperactivitat a la impotència. Som efímers. Som res. Som consciència depenent d'un cos. Un cos depenent de tot, excepte de la voluntat. I un cop més, de sobte, una mort m'ha fet sentir-ho tant vívament... Com les persones malmeten el seu temps. Vida, vida... què insignificant em sembla avui aquesta paraula. Quant poc la valorem de vegades. Com juguem amb ella. Quin poc respecte ens tenim. I un cop més, m'adono de la importància de l'amor, que és l'únic que queda. Haver viscut estimant i ser estimat. No dur motxilles, ser fidel al nostre cor. El temps que sigui, tinguem una vida curta, llarga, qui sap... Si no hi ha amor, no té sentit. No haver dit prou vegades un t'estimo, o no haver donat prou petons i abraçades. No haver somrigut més que plorat. Jo avui et ploro, ploro la teva mort perquè no deixa de fer-me sentir petita, petita, en aquest món tan gran, tan gran...

1 comentario: