Etiquetas

martes, 31 de julio de 2012

Regar regals

Hola! Sóc jo. I tu? Qui ets tu? Oh! Ets tu! Mira, té, et vull fer un regal. Agafa-ho. T'agrada? Et regalo la capacitat per a fer-me mal. Goita, l'he embolicat de llum i rialles i guarnit amb un llaç d'amor. Agafa'l, és tot teu, va inclòs al meu cor. I tu? Què em dónes tu? Ah! El teu espai i la teva intimitat. Oh! No ho havies regalat mai a ningú, això deu ser bo. És per mi, només per mi. També ho has embolcat amb papers d'excuses, que amb molta cura retiro per prendre el teu regal. Què maco és estimar-se. Te n'adones? Va passant el temps i això creix! Però, saps què? Crec que ens hauríem de retornar els presents del passat. Per què? Perquè només un té la capacitat per fer-se mal a sí mateix, i no hauria de donar aquesta possibilitat a ningú. Perquè la intimitat és individual, i vull respectar-te-la. No la necessito per estimar-te, ans al contrari. Estimar-nos és deslliurar-nos de tota la resta. Només tu i jo. Regal és regar el nostre amor cada dia un xic, aportar llum, tenir cura de cada fulla nova que neix. Regar els regals que ens fa la vida.

miércoles, 4 de julio de 2012

Virgilet

Virgilet. Ara ja sabem que ets un nen. Caminem junts a tothora, dormim (o ho intentem) plegats. Menges el mateix que jo. Seguim sent un, encara que percebo que cada cop ets una micona més independent. I aniràs sent-ho més, fins que decidiràs que el cau et queda petit i picaràs a les portes de la meva pell. Mentrestant, aquí fora, anem preparant coses materials. Poques, sense pressa. La gent em solia dir que em faria tanta il·lusió comprar-te totes les coses noves i tenir absolutament de tot. No és així, saps, a mi em fas il·lusió tu i només tu. Només em bastaràs tu,  petitó. El meu batmancillo.
A la vida, ja ho veuràs, passa una cosa curiosa. Només que decideixis comprar un cotxe concret, comencen a aparèixer-ne mil per carrer. Ara em passa amb l'embaràs. Només veig que noies/dones embarassades caminant. Totes passegem feixugues, amb una mà al ventre, acaronant-vos, protegint-vos. I totes impregnades d'una llum especial, un somriure a la cara. Rostre d'espera que arribi el moment que truqueu a les portes de la nostra pell.