Etiquetas

martes, 31 de julio de 2012

Regar regals

Hola! Sóc jo. I tu? Qui ets tu? Oh! Ets tu! Mira, té, et vull fer un regal. Agafa-ho. T'agrada? Et regalo la capacitat per a fer-me mal. Goita, l'he embolicat de llum i rialles i guarnit amb un llaç d'amor. Agafa'l, és tot teu, va inclòs al meu cor. I tu? Què em dónes tu? Ah! El teu espai i la teva intimitat. Oh! No ho havies regalat mai a ningú, això deu ser bo. És per mi, només per mi. També ho has embolcat amb papers d'excuses, que amb molta cura retiro per prendre el teu regal. Què maco és estimar-se. Te n'adones? Va passant el temps i això creix! Però, saps què? Crec que ens hauríem de retornar els presents del passat. Per què? Perquè només un té la capacitat per fer-se mal a sí mateix, i no hauria de donar aquesta possibilitat a ningú. Perquè la intimitat és individual, i vull respectar-te-la. No la necessito per estimar-te, ans al contrari. Estimar-nos és deslliurar-nos de tota la resta. Només tu i jo. Regal és regar el nostre amor cada dia un xic, aportar llum, tenir cura de cada fulla nova que neix. Regar els regals que ens fa la vida.

1 comentario: