Etiquetas

lunes, 24 de septiembre de 2012

jueves, 6 de septiembre de 2012

Repòs

Tant he posat per soldar la capa que quasi m'he convertit en la meva pròpia frontera. Un mur de pell protegint la vida més enllà. On els instants no tenen continuïtat. Un moment és tan efímer com estàtic. La riquesa és de llum, la teva llum. I els meus nans volen aprendre a obrir-se per donar-te camí. Ets aquí, dins la bombolleta. Procuraré no moure ni cel ni terra per impulsar-te a un món nou. Deixar la força física per transformar-la tota, tota, en mental. Com un jedi; que aquí el protagonista ets tu. Sense rostre que pugui recordar, però sí imaginar. De mil formes, cadascuna més bella. Guardant cada moviment teu osmòticament a les parets del meu ventre. Gravant els teus rituals a les fenedures internes per recordar-les per sempre. Impregnar-me de tot tu.