Etiquetas

viernes, 11 de octubre de 2013

Avegades m'oblido que ets perfecte. Tan perfecte que em perdo en el teu món desconegut. Et sento tan a prop si estàs lluny... Tan lluny com quan jo me'n vaig en pensaments, buscant nous camins interiors per no trepitjar els passos anteriors. Passos que esborra l'escuma de les onades del meu cor. Un mar fet de tu i jo. I els castells meus de sorra, a vegades es desbasten. Allà hi ets tu, per  recuperar la seva forma i alçada. Allà hi ets tu, per reforçar la seva ànima, protegir la seva fortalesa, construir-los de nou. Construint projectes tots junts, compartint els dubtes i la vida. Vivim un per l'altre i l'altre per l'un. Tenim una vida que ens és nostra.

1 comentario:

  1. La conexió amb aquells que estimem no te fronteres, petó

    ResponderEliminar