Etiquetas

jueves, 22 de mayo de 2014

De coixí el batec del teu cor...
Una espurna ballant al tum-tum de la vida...
Els detalls els va anar perdent pel camí... Potser les pedres i pendents no eren el problema. El problema eren els peus que caminaven el camí. No tenia ganes d'analitzar-ho massa, que diguem... Anar fent... Només li venia a ment les arracades que mai li va regalar perquè sabia que no li agradaven les joies.

...iCe...

Aquesta gota de gel que no marxa, ubicada al bell mig del cor, fent-lo bategar feixuc. La respiració es torna lenta, superficial, costosa. Laberint tortuós que resseca tota intuïció de llum al seu pas. Espurnes de falsa esperança per aixecar el cap. Ulls mig clucs, peus que caminen arrossegant-se, sense força. Rialles esgotades. Felicitat caducada. Giro la mirada enrere per intentar agafar impuls. Res. Mans amigues, les teves i les seves menudes, que em rellisquen quan intento agafar-m'hi. Maleït ungüent etern... No deixa agafar-se enlloc.