Etiquetas

viernes, 7 de agosto de 2015

Lactància materna, un regal per tota la vida, sí, la de la mare.

No deixa de ser irònic que aquesta setmana t'estiguis deslletant. Irònic perquè és la Setmana Mundial de la Lactància Materna, i tu, m'estàs dient que aviat ja no en voldràs més. Fa dies que ho noto però una part de mi es resisteix a acceptar-ho i t'ofereix cada dia aquestes dues fonts de vida que t'han alimentat tant temps. Fa dies que només fas tastets, cada cop més petits, "xupitos" que en dic jo. I ara ja són xupitos dia sí dia no. Em mires, somrius, em toques, però no fas intenció d'obrir la boca. No sé si és per aquesta dent que et fa la punyeta, o per la calor, o perquè t'interessa més el que menja el teu germà, o perquè és llei de vida. Però jo visc un dol, malgrat estar molt orgullosa d'on hem arribat, havent superat problemes i tirat endavant. Orgullosa perquè respecto el teu temps i la teva voluntat, però trista perquè visc aquesta mena de separació energètica que tant ens unia. Vaig sentir el mateix amb el deslletament del teu germà, també als 13 mesos (casualitat?) però aleshores ja et tenia a tu al meu ventre i vaig atribuir-ho a l'embaràs. Aquest cop m'imaginava anys i anys, d'aquestes mares que no s'estan de mostrar l'amor i, perquè no dir-ho, la teta al món. Però són gairebé 13 mesos i ja quasi no en vols. Cada cop que ho fas, faig una foto. "Serà la darrera vegada?" penso a cada click... No ho sé, aquest misteri et pertany a tu i només a tu. Només sé que cada "xupito" que prens, el regal, vida meva, me'l fas tu a mi. En breu començo el curs per ser assessora de lactància materna. Entre tu i el teu germà m'heu descobert un món i unes persones meravelloses que ajuden a mares amb problemes. Espero poder ajudar-ne a moltes jo també, que acabin gaudint de la lactància tant com me n'heu fet gaudir a mi.

Gràcies perl regal d'ahir, Martí:



2 comentarios:

  1. Ostres Laia quin text més maco. Fins fa unes setmanes jo em sentia igual, però porto una mala ratxa i m'he descobert pensaments força negatius. Després de llegir-te, el primer que m'ha vingut al cap ha estat "quina sort si el meu petit es deslletés..." 😔

    ResponderEliminar
  2. Ostres Laia quin text més maco. Fins fa unes setmanes jo em sentia igual, però porto una mala ratxa i m'he descobert pensaments força negatius. Després de llegir-te, el primer que m'ha vingut al cap ha estat "quina sort si el meu petit es deslletés..." :_(

    ResponderEliminar